Japó: Despeses del viatge de 16 dies.
Read more »
El travel log del Cadellet
Avui el Cadellet marxa cap a casa seva, però el vol surt a la nit i fins llavors no té res planejat…
Però rapidament ha decidit visitar Kobe i Osaka per aprofitar ls darreres hores a Japó.
Aquesta Gueisha és en realitat un androide que tenien al darrer hotel:
Cade ha estat pel moll de Kobe (dreta), ha dinat la carn més famosa de la zona (carn de Kobe) i per la tarda ha visitat el Castell d’Osaka (per fora, que ja està tip de pagar entrada per TOT!!).
Finalment, a l’aeroport fent temps com pot…. I després a descansar durant les 13+4 hores de vol.
Properament aquests postsseran editats amb més informació rellevant per a futurs turístes que vulguin anar a Japó (hotels, rutes, etc).
El darrer dia de Cadellet a Kyoto!! Ha anat a la part nordest (el riu de la foto és el Oi) a veure micos!
Hi ha un parc just al costat, al cim d’un turó (el Mont Arashiyama), amb més d’un centenar se macacos els quals es poden visitar.
Cadellet confirma que va fer més amistat amb els cèrvols que amb aquests micos… Però s’ho ha passat bé veient com viuen.
Més tard, Cade ha anat a veure el Nijō Castle, un castell que data del 1626. Cade esperava veure un castell com el de Disney… Però al Japó els castells són així.
Finalment després de dinar per acabar el dia Cadellet ha visitat el temple Kiyomizu-dera. Però estava plè de turistes i no li ha vingut de gust fer-se un selfie…
Això sí, feia dies que Cadellet volia regalar als lectors del seu web el so característic dels parcs del Japó, amb molta diversitat de cigarres sonant per totes bandes (amb estèreo):
Cade acabarà els seus dies a Japó a Kyoto (li queda el dubte de si el darrer dia passejar per Osaka abans d’enlairar-se o quedar-se a Kyoto).
Avui ha visitat el temple daurat Kinkaku-ji, patrimoni de la humanitat per la Unesco i construït inicialment l’any 1397. Malauradament a Cadellet no li interessen els temes històrics i li ha agradat més el fet que sigui daurat…
Després ha visitat els jardins del temple Tenryu-ji. Estava plovent i no ha pogut gaudir-ne al 100%, però ha pogut fer-se selfie amb aquestes granotes en una petita bassa del parc.
Al costat mateix, el bosc de Bambú. Cadellet ha flipat molt perquè no havia vist mai canyes tant gruixudes, llargues i denses….
Finalment, cade s’ha passejat per Gion a veure si trobava alguna Geisha però no n’ha vist cap. Així que camí de l’hotel s’ha fet selfie (de potetes) amb la Kyoto Tower.
La darrera sortida del viatge ha sigut una escapada a Nara. Allà són famosos els cèrvols també. Igual que els de Miyajima, acosumats als turistes… Aquest s’ha fet amic del Cade molt ràpidament…
La visita principal és al temple Todaiji, amb un dels Buda (Daibutsu) mès grans del Japó juntament amb la de Kamakura que Cadellet ja ha visitat.
A l’hora de dinar Cade ha volgut tastar un menjar típic de la zona: Okonomiyaki, una espècie de truita que te la fan a la mateixa taula. Compte Cadellet no caiguis dintre la planxa…
Per la tarda, visita obligada a Fushimi Inari-Taisha, amb les seves 10000 portes (Otorii) que porten a la cima Inari.
Cadellet Viatger emprèn els seus darrers dies de viatge a Kyoto.
Va anar a veure el Temple Platejat (Ginkajuji) i a partir d’allà començava la ruta del filòsof, una ruta que va paral.lela a un petit riu/sèquia passant per una sèrie de temples.
En aquesta ruta Cade va fer certs amics: Un peluix pescador i una família de gats.
Ja acabant la ruta es va posar a ploure molt i cade es va amagar a la motxilla per no mullar-se… Amb bus cap a l’hotel que per cert també és semi-estil japonès amb tatami i futons.
Quin desè dia mes entretingut! Cade ha tornat a passar el matí en trens (un express Kanazawa-Osaka, un Shinkansen Osaka-Hiroshima i un tren local (borreguero) fins a Miyajima-Guchi, on Cade ha agafat un ferry cap a la illa Miyajima.
Aquesta illa és bastant turítica perquè té una porta (Õ-tori) i un santuari a sobre de l’aigua. Cadellet ha estat veient-ho amb la marea baixa… I també ha fet uns amics molt peculiars…
Passejant pel centre del poble, hi ha la cullera de fusta mes gran del món:
Finalment, com sempre a la tarda, cade no vol saber res més de selfies i prefereix quedar-se a l’habitació, avui estil japonès amb vistes i Onsen privat.
Avui ha tocat matinar per anar a Kanazawa, agafant dos trens (el de sota és el local que va de Takayama a Tayama, en gasoil i via única. El de dalt el shinkansen (TGV) fins a Kanazawa.
A Kanazawa Cadellet ha passejat pel Kenroku-en (A la foto de sota, la font més antiga de Japó). La part se dalt de la foto un dels estanys del parc.
Per la tarda Cade ha estat pel barri de les geishas però dintre la motxilla… Després al barri dels Samurai sí que ha sortit en el museu Nomura Samurai House. Cadellet esperava veure algun samurai de veritat però no…
Finalment, a sota, Cadellet content perquè per fi li ha tocat una habitació d’hotel en una planta elevada i amb vistes…
El vuite dia el Cadellet Viatger s’ha llevat a Takayama amb ganes de fer moltes coses però ha acabat amb la cua entre cames quan ha vist el ruixat que estava caient. Fins i tot s’ha estat una estona en aixopluc esperant que baixés el ritme…
Quan ja plovia menys, Cade ha anat a Hida-no-Sato (Hida Folk Village), un museu a l’aire lliure on mostren una trentena de cases de granjers tal com estàven fa de 100 a 500 anys. Molt ben mantingudes, per cert.
Al lloc el Cade ha tingut una càlida benvinguda per part d’una oca…
Les cases tenen a dintre una recreació del que tenien originalment. Totes tenen el “fireplace”, Cadellet hi ha estat una estona escalfant-se.
Altres cases enlloc de maquinària tradicional, tenen tatamis recreant l’estil de vida. A Cade li ha agradat bastant el fet de caminar sobre tou…
Finalment, una Sènia. Li ha interessat molt veure com aprofitaven la força de l’aigua abans.
Per la tarda Cadellet ha anat a caminar per un bosc (Shiroyama Park) però no ha sortit a fer-se selfies, ja que hi havia cartells anunciant que poden haver-hi ossos i ha tingut por….
Després a la Laundry a rentar roba (estil Americà) també sense selfie per por d’acabar dintre la rentadora…..
Avui el Cadellet està disposat a veure el Mont Fuji, la montanya més alta de Japó (similar al Teide en alçada). Però sent estiu, té molts números de no veure’l pels núvols, boires o tempestes….
Ha començat ben d’hora abandonant Tokyo amb el tren JR. Després a Otzuki ha canviat de tren i ha agafat una línia que va cap a Kawaguchico, un dels pobles més propers al Fuji. Els trens de la Fujikyu Railway són curts, bastant antics però ben mantinguts i mantenen l’encant. Com el tren de La Pobla, però ben portat.
A Kawaguchico hi ha dos llacs, i una de les activitats típiques de la zona és voltar pel llac i veure el Fuji. Cadellet ha fet la primera part. La segona (veure el Fuji) no ha pogut ser per culpa dels núvols.
A la segona foto els núvols s’han desfet una mica i, per fi, Cadellet ha pogut veure el Mt Fuji!
Ara sí!
Ja a la tarda, Cade ha agafat el tren per anar a un poble del costat (allà els “poblets” són ciutats…) a veure una Pagoda bastant famosa perquè té cinc pisos i vistes al Fuji. Cadellet ha aprofitat per veure una panoramica de Shimoyoshida, que teòricament té el Fuji de fons però amb els núvols la foto perd tota la gràcia…